Endevina-la!

Comença rient,

acaba plorant,

i venç el nin 

i el gegant.

Una reflexió abans de Nadal

                                 

Els arbres del bosc

Hi havia una vegada un bosc on hi vivien animals, animalons, animalots; arbres, arbusts, herbes... Tots eren molt feliços, uns ajudaven als altres: els arbres abrigaven les aus amb les seves branques, subjectaven la terra amb les seves arrels, conservaven la humitat per als vegetals que la necessiten...

Però un dia als humans els va pegar una brusca de les seves, i decidiren que per a les festes de Nadal havien de decorar les seves cases amb arbres. Així, quan arribava desembre s'endinsaven al bosc, triaven un pinet, el més rodonet i bonic que hi havia, el tallaven i se le'n duien a ca seva. Li posaven ornaments de tot tipus i colors, i bombetes perquè quedàs ben vistós. El tenien així fins passat el dia dels Reis. Llavors el llançaven al contenidor del fems, i fins l'any que ve, que repetirien la història.

Els arbres i animals del bosc, quan arribava el mes de desembre ja es posaven molt trists, perquè sabien que alguns d'ells acabaria dins el fems.

Passats uns anys els nanets del bosc varen trobar necessari posar remei a aquesta moda que tant de mal feia al bosc i a tots els que hi vivien.

Feren una assemblea amb tots els animals del bosc, la tortuga els va contar el que li havia passat a ella i com ho havia resolt. Varen decidir posar en practica amb els humans allò que havia anat tan bé a la tortuga.

Agafaren brotets d'una herba màgica que hi havia al bosc (era molt nombrosa i es reproduïa molt aviat, a més la collien per una bona causa, salvar el bosc), en posaren un brotet a cada casa, a la nit quan la gent dormia, i els deien fluixet a l'orella:

 "Amaga el cap davall el llençol, olora, estreny els punys, relaxa't i pensa".

La gent ben adormida feia el que els deien els habitants del bosc.

El dia següent havien de començar a decorar la casa per a Nadal, i sense saber per què començaren a fer coses precioses de paper, cartró, pasta, fang, fusta, fulles seques, teles... i deixaren unes cases meravelloses. Ningú va anar al bosc a tallar un arbre, i ningú es va preguntar per què no ho feien, no hi pensaven, estaven tan satisfets amb la seva decoració !!!

Endevina-la!

De tot Barcelona

som el més elevat;

jo no bec ni menjo

ni mai enlloc vaig.

Al mateix lloc sempre

a mi em trobareu;

jo no hi veig, encara

que tothom em veu.

Una forta abraçada a tots i totes

Nyam nyam

http://youtu.be/h3UsXrPeYgE

Endevina-la!

Som blanca i som neta,

faig ben bona feina,

homes acarono

i acarono dones.

PISTA: acaricia tan homes com dones, és suau i lleva la humitat.

Cançons recital

2. Per jo i tots es ciclistes / Vostè és aquí. Antònia Font

Som jo amb sa bicicleta que faig rodar es planeta,
som jo com una fletxa si veus passar una estela,
sa calma de novembre, la mar una bassa d’oli,
només veig ties bones i morques de petroli.

Vaig esquivant pedretes, sotracs i clavegueres,
com una formigueta empenc sa geosfera,
una hora dins Angola, mitja hora Filipines,
m’odien es taxistes, ses velles peatones.

Per jo i tots es ciclistes
que amb una bicicleta fan circular ses coses,
aquesta melodia, aquestes quatre notes.

20, Abraçades són pastilles / Vostè és aquí. Antònia Font

A sa bugada hi tenc penjada mil i pico de resseca

roba de guarda- ropia,
tota sa que tens acumulada per sa meva mitja vida

que me'n queda mitja encara,
molt de suavitzant per acabar-la necessitaria.

Per ses teves abraçades jo m'he estalviat moltes pastilles,
tu me desembulles dins sa panxa es nusos de requilla,
ses pastilles que me dóna es farmacèutic en veu baixa,
ses receptes que me plany es metge de família.

27. Goril·les vestits / Vostè és aquí. Antònia Font

Avui hem d'anar a sa muntanya privada tots a combregar.
Sa roca s'obria, sonaven tambors, un goril·la vestit

a davant de sa cova.A tall de fuet mos entraven en fila

i un coro d'hipnotitzats remugava. Es simis amb torxes,

un d'ells comandava,i amb gongs i maraques de por mos sordaven.